ca es en de

MALLORCA: UN MÓN DE CULTURA!!!

Una petita introducció a la cultura mallorquina (I)

mallorca-un-mon-de-cultura


La cultura mallorquina és rica, àmplia i plena d'història. Els pobles mediterranis que es van assentar i es van relacionar amb Mallorca, entre els quals trobem romans, fenicis, àrabs o catalans, influenciaren profundament l'illa dotant-la d'un patrimoni cultural i un caràcter propi. A Fires i Festes de Mallorca us oferim una petita introducció al vast món de la cultura mallorquina.

 

Idioma:

 

 

Un dels aspectes més característics de Mallorca és l'idioma. La llengua catalana, instal·lada des de la reconquesta cristiana al segle XIII, és un dels signes d'identitat més potents de la cultura mallorquina. L'efecte illa va afavorir la formació del dialecte mallorquí, una evolució una mica diferent al català estàndard amb un accent peculiar i algunes paraules pròpies. Amb l'arribada del turisme de masses i l'augment de la població durant l'últim segle, el mallorquí ha perdut una mica de pes en la societat a favor de l'espanyol, l'anglès i fins i tot l'alemany. Malgrat això, és una llengua habitual, estudiada i molt estimada pels habitants autòctons.

 

Religió:

 

Després de la reconquesta cristiana per part del rei Jaume I l'any 1229 d.C, el cristianisme va substituir a l'islam com la religió predominant a Mallorca i així ha quedat fins als nostres dies. Fruit d'aquest triomf religiós, Mallorca acull a Palma un dels símbols de l'arquitectura gòtica: la catedral de Palma, coneguda com "La Seu". També es deuen a la religió catòlica la celebració de les festes patronals: Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Joan, Sant Pere ... així com el compliment de festes cristianes molt tradicionals i arrelades com el Nadal i la Setmana Santa. La religió catòlica també ha estat font de conflictes, sobretot amb els practicants i familiars del judaisme (anomenats despectivament "xuetes"). El conflicte religiós també subjau en festes populars com  "Moros i Cristians", encara que estan més basades en històries d'atacs de pirates que en raons de fe.

 

Rondalles:

 

Es coneixen com a rondalles mallorquines un conjunt d'històries i relats fantàstics tradicionals, transmesos durant anys de forma oral de pares a fills i d'avis a néts. Reis, princeses, pagesos, gegants, mags, bruixes i criatures fantàstiques poblen aquestes històries. Algunes tenen contingut moralitzant, moltes altres rerefons religiós i altres destaquen per la seva fantasia i el seu ritme repetitiu, ja que cal tenir en compte que es transmetien oralment. Les rondalles mallorquines van ser recopilades en 24 volums per Antoni Maria Alcover i Sureda i han estat tan arrelades que resulta estranya la família mallorquina que no té almenys un tom a casa. Les rondalles compten amb la seva pròpia fira, que se celebra a Búger a la tardor.

 

Música:

 

L'essència de la música mediterrània impregna les composicions tradicionals. Aromes grecs o àrabs es colen entre les melodies de les cançons mallorquines. Entre elles es troben les "tonades de treball" que es cantaven mentre es treballava, o els "romanços", que narraven històries suposadament reals, moltes d'elles truculentes. La religió cristiana va portar el cant de la Sibil·la, declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. D'altra banda, entre els instruments de música típics mallorquins es troben les xeremies, els flabiols i els tamborinos, que han acompanyat festes i celebracions mallorquines des de temps immemorials. El guitarró, la ximbomba i les castanyetes són també altres instruments musicals molt populars.

 

Ball:

 

 

I amb la música arriba el ball. Les danses mallorquines tradicionals són conegudes i englobades sota el nom de ball de bot. Es tracta de danses populars, sense una gran coreografia i oberts a la participació del públic. Hi ha diversos tipus de balls, depenent del ritme. Així trobem les jotes, les mateixes, els fandangos o els boleros. Tots els pobles i barris celebren aquests balls populars, coneguts com ballades, amb força regularitat i no hi ha festa popular a Mallorca que no compti amb una ballada o més.