ca es en de

Moros i cristians, la batalla infinita

moros-i-cristians-la-batalla-infinita

La costa del mar mediterrani no ha estat sempre un lloc idilic per viure. Fa quatre segles, era un lloc perillós. Així ho demostren les diferents festes commemoratives de Moros i Cristians, que rememoren diversos atacs d’invasors turcs a Mallorca, basades en cròniques del s. XVI.

 

Batalles en les que els invasors arribaven amb ganes de saquejar tots els objectes de valor dels pobles costaners i capturar els seus habitants per a vendre’ls com esclaus. Aquestes festes es celebren a municipis costaners i en elles sempre acaben guanyant els cristians.

 

Son festes multitudinaries i estrafalaries, que destaquen pels imaginatius vestits i maquillatge dels moros, el soroll de les batalles sovint acompanyat amb dispars de trabucs i la música de xeremiers i bandes locals i per la gran passió que desperten entre els veinats del poble.

 

 

 

A Mallorca podem trobar diverses batalles entre Moros i Cristians, depenent de l’època de l’any:

 

Primavera

 

Sóller

 

La batalla dels Moros i Cristians de Sóller, celebrada durant les festes del municipi el dilluns posterior al segon diumenge de maig, el dia conegut com “Es Firó”. És un dels esdeveniments més important del calendari solleric. Commemora un atac de pirates turcs i algerians del 1561, repel·lit pels habitants i pagesos de Sóller amb l’ajuda de bandolers i de milícies dels pobles veïns. J

 

oan Angelats fou el líder de la resistència mallorquina davant els atacs corsaris. El simulacre conta amb quatre batalles: Platja de Can Generós, Platja d’en Repic, Pont d’en Barona i el centre de Sóller. La festa finalitza amb la proclamació de la victòria dels cristians damunt les tropes invasores, l’agraïment a la Mare de Déu de la Victòria i el cant de La Balanguera a la plaça del poble per part de tots els participants i assistents al simulacre.

 

Destaca de la festa dels Moros i Cristians de Sóller la importància de Les Valentes Dónes, unes al·lotes que aconseguiren matar i atemorir uns quants invasors. Cada any, dues veïnes del municipi son nombrades “Valentes dones” i exerceixen d’ambaixadores solleriques.



 

 

Estiu

 

Pollença

 

La batalla dels Moros i Cristians de Pollença es celebra cada any el dia de la Mare de Déu dels Àngels, la Patrona, el 2 d’agost. Es tracta de l’esdeveniment més esperat de l’any pollencí i commemora l’atac de corsaris turcs a Pollença la nit del 30 al 31 de maig del 1550, també conegut com el Dia de la Desgràcia dels Turcs. La batalla dels moros i cristians te lloc als carrers de Pollença a partir de les set de l’horabaixa.

 

Comença a la plaça de l’Almoina, on l’heroi local, Joan Mas es troba cara a cara amb el cap dels pirates, Dragut i després d’un intercanvi de cops d’espases crida “Mare de Déu dels Àngels, Assistiu-nos! Pollencins, alçau-vos! Els pirates són aquí!”, una invocació que donarà lloc a un primer xoc frontal entre tropes.

 

Després de diferents escaramusses i una batalla final al camp de futbol de Can Escarrinxo, els cristians guanyen la batalla apoderant-se de la bandera sarraïna. Després de la batalla, els cristians es dirigeixen a la parròquia, on canten el tedeum de Mosson Miquel Tortell i el Puig Patrona de Costa i Llobera. La festa finalitza a la plaça, on moros, cristians i veinats del poble entonen el Visca Pollença amb la música de la Banda Municipal de Pollença.

 

Aquest simulacre de moros i cristians es celebra des del 1860, segons els registres, però es pensa que podria haver estat celebrat fins i tot anys anteriors. Els encarregats de representar els protagonistes de la batalla canvien cada any i son escollits democràticament pels veinats del poble després d’una jornada d’eleccions celebrada en més d’un mes d’antel·lació.

 

 

 

Sant Elm

 

La festa dels Moros i Cristians de Sant Elm, en el municipi d’Andratx, també rememora la defensa d’aquest poble costaner davant les invasions pirates. A diferència de les festes anteriors, els Moros i Cristians de Sant Elm compten amb una nombrosa participació infantil. La batalla es du a terme a la Platja Gran, a la que hi arriben les embarcacions pirates amb les intencions de saquejar el poble i fer-se amb el control de l’oest de l’illa.

 

 

 

Tardor

 

Valldemossa

 

El poble de Valldemossa compta amb la festa de moros i cristians més recent de tot Mallorca. Es celebra el primer dissabte del mes d’octubre i la primera edició va tenir lloc el 2014. Es rememora un atac de corsaris del 1552, neutralitzat pels homes liderats pel capità cristià Ramon Gual.

 

En el simulacre, els pirates arriben el poble i el saquegen, segrestant un grapat de pageses i el vicari, a qui roben el calze. Aina Creus, la pradina de la beateta Santa Catalina Tomàs, es el primer personatge en oposar resistència, però és assassinada pels moros. Acte seguit, Ramon Gual lidera el contraatac dels habitants de Valldemossa contra l’invasor i aconsegueix la victòria.

 

El simulacre finalitza amb la execució d’un traidor, Pere Valencià, un personatge que guià als pirates fins el poble.