ca es en de

Una petita introducció a la cultura mallorquina: gegants, caparrots i dimonis

una-petita-introduccio-a-la-cultura-mallorquina-gegants-caparrots-i-dimonis

A Fires i Festes de Mallorca vos volem introduir en la cultura popular mallorquina. en aquest article parlarem de la festa i concretament d’alguns elements festius d’origen antic que s’han heretat fins els nostres dies. Es tracta dels gegants, els caparrots i els dimonis.

 

 

Gegants:

 

Els gegants son un element tradicional de festa procedents de la Catalunya amb un origen que es remunta fins a l’edat mitjana. Els primers gegants a Mallorca daten del segle XVII, concretament de l’any 1630, a la processó del Corpus, a Sóller.

 

Els gegants de Mallorca son un element distintiu de la festa dels pobles, cada gegant presideix la festa del seu poble i de tant en tant poden visitar un altre poble si han estat convidats amb motiu d’alguna ocasió especial com una festa o una fira.

 

A Mallorca hi ha més de setanta gegants i es poden classificar de diverses formes: els més habituals son les parelles de pagesos, formats per un gegant i una geganta, que tenen noms propis: Antoni i Margalida (Sa Pobla), Tòfol i Francinaina (Palma), Abdó i Maria (Inca) o Antoni i Catalina (Sóller) son algunes de les parelles de gegants més conegudes.

 

També destaquen gegants d’altres professions, típiques del poble i no obligatoriament lligades a la pagesia. Entre aquests hi trobam gegants sabaters a inca, la parella Roc i Esperança a Capdepera, pescador i llatadora respectivament o Marc, ferrer i Maria Àngels, collidora de figues, a Sineu.

 

Hi ha altres tipus de gegants no tant inspirats en la realitat, si no basats en personatges reals. Aquest és el cas del rei Jaume I i Violant d’Hongria a Calvià, Jaume II i Esclaramonda de Foix al Consell Insular o Barba-Rossa a Llucmajor.

 

El darrer gran grup de gegants son els fantàstics, que estan basats en personatges de les rondalles mallorquines. En Pere Teleca, la Fada Morgana, en Banyeta Verda, na Tomassa o la reina Catalineta son alguns d’aquests personatges de rondalla que han passat també a ser gegants.

 

Caparrots:

 

Els caparrots apareixen com a figures de festa complementaries als gegants, encara que molts de cops juguen un paper més protagonista. És el cas de Sa Pobla, que compta amb dos grups de caparrots, els clàssics i els minyons (protagonitzats per infants de fins a 12 anys), que ballen a la plaça del poble a la nit de Sant Antoni.

 

El caparrot és una figura estimada, popular, fantàstica i còmica, ideal per a la festa. Poden estar basats en personatges famosos, ser fruit de la imaginació o fins i tot retre homenatge a algún veí local, com és el cas del caparrot del Miquel des forn de sa pelleteria, un estimat forner de barri local, que fa un parell d’anys que anima la revetlla de Sant Sebastià de Palma amb el col·lectiu Orgull Llonguet.

 

Dimonis:

 

En quant als dimonis es caracteritzen per ser l’ànima de les festes populars. Caparrots de colors rojos, banyes i una actitud picaresca son la seva essència. Els dimonis es diverteixen donant ensurts i engalçant a petits, joves i no tant joves.

 

Tot indica que el seu origen és pagà, però la festa va ser adaptada al cristianisme quan la religió es consolidà. Als dimonis se’ls tem, però també se’ls provoca i se’ls intenta fer burla. També ballen: a les places, als carrers i fins i tot als bars. La figura del dimoni participa a la dansa dels cossiers, una de les més antigues que es conserven.

 

Cal distingir entre els dimonis de la festa i les colles de dimonis de correfocs. Aquests darrers procedeixen de Catalunya i arribaren a començaren a arribar a Mallorca a finals del s. XX, protagonitzant espectacles amb foc i pirotècnia que s’han integrat en moltes festes populars.